El món es divideix entre els que es queden presoners de les paraules, a propòsit o perquè no es donen compte, i els que superen el fetitxe verbal per compartir moments de comunió, litúrgies úniques, en les que sense cap innocència, les persones es reuneixen a celebrar i brindar per la felicitat i l'esforç de fer les coses d'una determinada manera.
Ahir, diumenge 29 de març de 2009, va ser la gran festa dels vins naturals a Barcelona, el dia en què una sèrie de persones que unides per la Xarxa, ens vam conèixer i ens vam abraçar com si de tota la vida es tractés. Ahir va ser una fita de celebració per una vida sincronitzada i sostenible.
I dels vins, no parlem?
És clar que si. Més que parlar-lo, el vi s'ha de beure, assaborir, gaudir, compartir. Com que no sóc tastadora de vi, vaig parar l'orella, a veure què se sentia en els cercles. I els ecos eren com si de qualsevol altra fira de vins es tractés. Explosió d'aromes, sabors únics, maduresa en nas i en boca, mentre s'aconsegueix mantenir les sensacions de frescor i fruita dels vins més joves, la mateixa serietat, el mateix gaudi, el mateix lliurament.
I alguna cosa més. Els expositors, tots, els francesos i els espanyols, es passaven de lloc en lloc, intercanviant posicions, comunicant i venent els uns els vins dels altres; demostrant que es coneixen, que se segueixen i que quan cal, són pinya.
I qui són aquests productors? Doncs són gent de camp, de la seva terra, que tria estar a peu de vinya i de vinya, amb les mans a la terra, la pell adobada i la cara de satisfacció per haver seguit pam a pam el procés de creació del vi que et estan oferint.
Quan arribi el moment en què els alls i les patates tenyeixin les vinyes de verd intens i natural, començarem a recórrer les seves terres ia conèixer més en prfundidad a les persones que hi ha darrere d'aquests vins.
Fins llavors salut, treball i festa!
