No crec que Pancho Camp aposti pel vi natural com a solució encara que estigui parlant de l'impacte del canvi climàtic sobre la vinya . I en tot cas parla des d'un model que no crec que resulti simpàtic als productors de vi natural que conec, encara que clar, no sóc ni molt menys el seu portaveu.
No crec que calgui cap Obama per salvar a ningú, encara que si cal més visió. Ahir llegia un article al suplement d'economia d'El País sobre l'aposta d'Israel per la innovació i la tecnologia per esquivar la crisi i en un moment cita a un empresari jove que diu "a Israel, les mares volen que els seus fills siguin emprenedors i muntin la seva empresa, és un orgull. La família i els amics sempre els donen suport. A Espanya i altres països europeus se'ls pren per bojos ". Jo no diria que se'ls pren per bojos. Podria ser més aviat un tema cultural i de model de desenvolupament? Cap societat que empenyi massivament els seus joves a hipotecar fins a la medul pot pensar en impulsar una cultura empresarial innovadora i de risc. Però tornant al vi, no crec que faci falta Robert Parker ni cap guru orientador del gust. Potser calgui escoltar més a aquests productors i aprendre del seu instint i el seu coneixement de com portar endavant el cultiu de la vinya i crear els vins a la planta i no al celler. Conec algun màster of wine i inclusivament a algun aspirant a això, però he de dir que si parlem de vi natural l'únic màster és el productor a peu de vinya. Mira-li les mans a un productor i sabràs quan prop està de la seva vinya i per tant quan representat està en el seu vi.
Quan des observatori de vi vam anar a buscar aquest esperit i intentar captar a través de la mirada , vam tenir la intenció cap a fora i també cap a dins de mostrar a un grup de creadors de vi que pot arribar a transformar-se en una força emprenedora singular.
Pancho mostra la necessitat de crear equips i de creure en que el canvi és possible. El que no crec que sigui correcte és pensar que arribarà de dalt, amb les opinions dels gurus i l'orientació del gust d'acord als mercats. El gust s'educa i el vi es fa a la planta. La resta és una altra història.
Ni gurus, ni Obamas. Vi.
Malena - 8 juny 2009









