A l'estrenar aquest bloc a octubre de l'any passat li vaig demanar entre d'altres a Joan Gómez Pallarès que m'expliqués quina és la seva opinió la importància de la comunicació del vi. Ell va tenir com ho vaig dir en el seu moment i reitero ara la gentilesa de respondre obrint aquest any 2009 amb un post al seu bloc. En el córrer de la mateixa repetia que jurava que mai més escriuria sobre aquests temes, que avorreixen. Per sort va tenir una recaiguda i va ser el post referit a JO! ia la seva estratègia de posicionament. Els posava a caldo amb arguments que comparteixo 100 × 100 però parlava d'ells, com li va recordar algú en els comentaris, fent que part de l'estratègia JO! aconseguís un dels seus objectius: que es parli!
Crec en l'enorme valor de Joan com a comunicador. No només ho crec jo sinó els seus seguidors que es compten per o directament ja es perd el compte i professionals de la comunicació com ara la revista Gourmet d'El Periódico que l'ha fitxat recentment. I també crec que hi ha una insistència per part seva en rebutjar el factor comunicació en el vi que no comprenc excepte per una cosa: a tot professional en qualsevol rubro que es mogui, li passa que perd distància i creu que la resta dels comuns mortals estan en el seu mateix nivell d'informació i accés a la mateixa. Però no és així.
En el seu post sobre el Vi a Punt arrenca novament aclarint la molèstia que li causa el tema comunicació Ho he dit gairebé amb cansament en aquest bloc en els últims temps (amb el pretext d'un verdejo acabat de sortir al mercat): em posa al paire la forma d'ampolles, etiquetes, continguts comercials del vi que prenc. El que m'interessa, més que qualsevol altra cosa, és el vi.
Correctíssim. Però permet-me una pregunta Joan com arribes a provar els vins que proves? I com creus que ho fa l'amant del vi del carrer?
Actualment el sector del vi a Espanya i especialment a Catalunya es troba en una cruïlla molt delicada. No hi ha fòrum del que ens assabentem que no es parli de la importància vital de les estratègies de comunicació, posicionament i identitat per al vi. Aparentment és fàcil de comprendre: la competència és inhumana i cal aconseguir comunicar sincerament les virtuts de cada vi perquè el consumidor no expert, aproximadament el 95% dels compradors de vi es considera així a Espanya, estiri la seva mà cap a un producte en particular. I no hi ha fòrum en que en aquest sentit el sector del vi espanyol i especialment el català no surti molt mal parat.
I no estem parlant de formes d'ampolles o etiquetes col · locades cap per avall, estem parlant de la manca total i completa de coneixement i encara pitjor d'interès per conèixer les eines com ara les que regala Internet que poden donar-li suport, desenganxar, treure'l de la cerrilidad i del cutre. No es detecta intenció cap de treballar junts les àrees en que això és possible, com ara estratègies puntuals de promoció i comercialització. Hi ha un món a l'abast de la mà i no estan tirant d'ell. És molt difícil la conversa amb el sector.
Per això des d'aquest bloc que va reconèixer des del primer moment i segueix fent-ho, la importància de comunicadors, divulgadors i preceptors com Joan, faig el reclam de prestar tots justament i ¿juntament? més atenció al factor comunicació o almenys no remar en contra.
