El dimarts 20 de desembre de 2011, Oriol Pérez de Tudela i Albert López-Amor, van presentar l'últim debat per aquest any de La felicitat possible , un intent elevat de veure i sentir i parlar del món de la cutlura del vi des de diferents disciplines de les ciències socials com la filosofia, la sociologia, l'arquitectura, l'economia. Un intent de diàleg amb els agents del sector com sommeliers, mercaders, gastrònoms, hostalers, van venir.
En aquests temps de vols rasants, en què sembla que només es tracta de sumar, restar, dividir i multiplicar, ells tenen el tupè de pensar en llibertat, de provocar associacions impossibles, de buscar altres punts de vista, de qüestionar i qüestionar-se. S'atreveixen a parlar sobre la felicitat, el plaer, el gaudi de la vida ia més ho practiquen. Són quixots indiferents a la indiferència. Que es omple la sala, ho celebren, que són quatre gats, la emprenen com si desbordés el recinte. El que els importa és col · locar sap que a l'Univers i ja les forces còsmiques i còmiques ens encarregarem de donar-li la difusió, la importància, el lloc. De donar-li existència. Jo celebro aquest empreniment. El agraeixo. Em sembla del millor, més arriscat, interessant, ment oberta, que he viscut entorn del món del vi en aquest any 2011.
El dimarts 20 celebraven l'última reunió d'aquest any. I érem quatre gats. Anna Figueras i Manel Raventós van ser convocats per parlar sobre El Plaer.
Anna, que és museòloga i antropòloga, va parlar del plaer d'investigar la cultura del vi, de recórrer el seu territori, de conèixer i de com això, en un món de fa 15 anys no més, la va portar amb el seu marit a adquirir un els llocs més emblemàtics avui de la comarca del Priorat, Cal Comte . Va parlar del plaer del risc de ficar-se amb dos sous en una aventura de rescat, de memòria, de decidir que la pintura de les parets, en segons quins casos havia de quedar així, descascarada, autèntica. Anna va parlar del plaer intel · lectual d'investigar, descobrir, processar, rescatar, renovar ia partir d'aquí sentir un pas d'evolució. Fet amb les seves mans i la seva sensibilitat. Autenticitat, estètica, coneixement. Els seus tres pilars en la vida.
Manel Raventós va començar la seva discuro amb una pregunta i jo vaig sentir que me la estava fent al meu o que podia ser el recurs perfecte per tancar aquest any 2011 en aquest bloc. Raventós va explicar que el 1985 es va plantejar fundar una nova marca de cava. I que juntament amb aquest desig va venir la pregunta, una marca més de cava? ¿Quin sentit pot tenir? Com compagino el meu desig amb una empresa sostenible? Les seves respostes van ser les de l'autenticitat, l'estètica i el coneixement, els tres conceptes abans bolcats per Anna. Va parlar de terrer, de cava de finca, si no és prou gran com per haver de retre comptes a la CNMV. Va parlar de la importància de l'empresa familiar, estructura a què pertany la major part del sector del vi a Espanya.
Jo crec que l'èxit d'una empresa no és 100% explicable des d'un exell, tant si és tot el complex que sigui. Hi ha factors emocionals i també hi ha factors de sort, com deia Napoleó. Hi ha una força que és la convicció i una altra que és la constància. I una més, que hauria de ser la més potent de lluny, que és la qualitat.
Però el que és important avui és la pregunta: Quin sentit té afegir una mica més al mercat? ¿Quin sentit té el que vull vendre a altres? Estic afegint valor o estic contribuint a l'abundància artificial?
A Raventós com a Anna el temps i els clients que tornen els estan dient que tenien una proposta que el mercat era capaç d'assumir, absorbir i inclusivament fer créixer. Han agregat valor i el mantenen.
Quan després de donar infinites i doloroses voltes, investigacions, de fer comptes de dalt a baix i viceversa, amb Marc i Claudio , ens vam decidir a transformar una cort de porcs del Poble-sec en un lloc bell des d'on fer públic el nostre amor pel vi artesà i pels artesans que els fan, el nostre descobriment d'un món que es fa amb orgull amb les mans, i posar-lo en valor al mercat, vam fer l'aposta per la bellesa, el plaer de viure bé amb poc però bé, l'obstinació d'agregar moviment a la quietud ia la por que paralitza. I ens va bé. El barri ens saluda i agraeix una mica de bellesa i una tiendita de vi que no hi havia i una ona i una actitud. Se senten bé a casa.
Per tot això, 2011 no haurà estat un any més. No ho està sent. Hem decidit sortir a la guerra amb botons, d'outsiders totals, sense aparell que ens doni suport, ni compte bancari, ni herència, ni família amb tradició, ni padrins, ni padrines, només tenim a Niní, el nostre particular angel de la guarda. Sortim al mercat amb ilusón, convicció, preocupació i responsabilitat. I tanquem aquest any amb els comptes en negre. No hem, no ens ha ningú. Estem al dia amb tots. I ens fa felicies i ens omple d'orgull haver creat un espai de trobada entre amants del vi, van venir, artistes plàstics, músics, gent de tota mena, clients veïns del barri que en sortir de treballar, vénen a buscar un vinassa com la copa d'un pi per beure amb una mitjana de tot just 700g.
Per tota aquesta gent llevo i aixequem les nostres copes aquest cap d'any, recordant com diu Juan Urrutia , que en l'abundància tots som generosos i que és en la necessitat que apareix la veritable grandesa.
Salut meus estimats seguidors, amants del vi i van venir, amants d'escriure, d'explicar històries i de generar a com de lloc calor humà i il · lusió! Brindem per l'autèntic, per l'estètica i per la set constant de conocmiento!
Malena
